Cerca

Visites Inesperades

La noia dels cappuccinos

La Laia es lleva cada dia molt aviat per anar a la botiga de la zona alta de la ciutat a netejar una mica, endreçar els vestits d’alta costura i sobretot per poder tenir llest a temps el cafè de la màquina de cappuccinos. No era això el que esperava quan va demanar la feina, però la vida va com va.

La mestressa, una jove dissenyadora de renom que va posar la botiga gràcies als diners que el seu marit li va deixar quan es va morir amb 85 anys, és molt exigent amb els detalls. Laia, en aquesta cantonada has deixat un bri de pols. Això és inacceptable! Ella intenta complaure-la sempre. Laia, aquest vestit sembla un fregall, torna-li a passar la planxa. No a tots ens agrada vestir com un pidolaire. Perquè no es pot permetre quedar-se sense feina ara que els seus pares ja no hi són. Laia, Aquest cappuccino té més llet que ccino. Com pot ser que encara no sàpigues fer un simple cafè com Déu mana? És que no aprendràs mai? Però la veritat és que en aquella botiga de la zona alta la Laia és molt infeliç.

Continua la lectura de “La noia dels cappuccinos”

Leto i companyia

La llum s’escola per la finestra. Senyal que ja és de dia. Que bé! M’agrada que es faci de dia. Miro al meu voltant i els veig dormint. Quina tranquil·litat! Badallo, m’alço a poc a poc, estiro les potes del davant. Ara les del darrere i torno a badallar. Aumm!! Que bé! Entra un airet fresquet, revitalitzant. Em sembla que encara és aviat per despertar-los. A veure què passa a fora?

Continua la lectura de “Leto i companyia”

D’aquell barri en deien el Poblet

D’aquell barri en deien el Poblet, perquè en els seus quatre carrers s’hi podia trobar de tot. Des de pa i fruita fins a martells i aspiradores. La gent venia d’altres barris de Barcelona per fer les seves compres. Les dones es reunien al voltant de les parades de fruita i peix per petar la xerrada i els homes entraven furtivament als bars a prendre el cigaló a corre cuita. Tothom sabia de tothom, i la gent se sentia com si encara visquessin als seus pobles d’origen i no hagués emigrat a la gran ciutat. Tota una proesa. Continua la lectura de “D’aquell barri en deien el Poblet”

N’hi ha que es presenten sense avisar!

Hi ha persones que tenen la gentilesa d’avisar, de demanar dia i hora per venir a fer-te una visita o simplement per quedar i fer un cafè. Molts creiem que això és una convenció social necessària per respectar el nostre espai vital. Però siguem sincers, n’hi ha d’altres que no ho comprenen. Es presenten i punt. I un, si vol ser educat, ho ha de tenir tot llest per atendre-les amb un gran somriure. Continua la lectura de “N’hi ha que es presenten sense avisar!”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑